Galets de nadal replets de sofregit d'espinacs

Arriba una mica tard, però si ho voleu per a avui també us ho podeu menjar per sopar.
Seguint la recomanació de la Judith Carrión, començaré a posar en les entrades els ingredients necessaris, (al final però, que així m'haureu d'aguantar la lectura tota l'estona).
Tot i que la meva idea inicial era no semblar un receptari tradicional, sinó divertir-me a costelles de dues aficions: cuinar i escriure. Però entenc que així és molt més fàcil de seguir, així que... oído cocina!

Ja us en haureu adonat que la meva cuina és totalment de guerrilla. Cuino del que tinc i aprofito les restes del que sigui. Així doncs, cal buidar el rebost de restes dels nadals, aquella festa entregada a l'excés, excés de menjar, excés de beure, excés de familiars i al final, excés de pes... res, que em van sobrar galets per fer sopa i ara els aprofitarem.
En concret, uns galets molt grans, suficientment grans com per emplenar-los, en aquest cas, pasta italiana a l'ou, prou consistent com per quedar al dente encara que bulli tot el dia. L'altre dia me'n va caure un a terra i l'assegurança no es fa responsable dels danys a les rajoles.

Comencem. En una cassola, o en una paella prou ampla... va, vinga, vosaltres sols, que això ja ho sabeu: Què farem primer que res? Exacte! un generós raig d'oli d'oliva verge extra. En fred, abans que l'oli estigui calent, afegirem ceba que prèviament haurem tallat ben petita, ben trossejada, i la farem a foc baix, així aconseguirem l'efecte potxat (en català com es dirà?) en lloc de fregit. Quan l'oli es comenci a escalfar, afegirem espinacs, prèviament nets i escorreguts. Si convé eixugueu-los amb paper de cuina absorbent, ja que no volem un excés d'aigua al sofregit, que l'espinac per si sol ja en té prou. Jo estic de sort, perquè son de l'hort del pare.
Consell: si voleu espinacs de qualitat durant tot l'any i així no tenir que morir a aquells espinacs congelats insulsos  i sense sabor, compreu-ne ara que comença a ser temporada, netegeu-los bé, escalfeu-los en aigua bullint un parell de minuts, escorreu-los i quan estiguin ben secs, emboliqueu-los en paper film per evitar que, si el refrigerador és No-Frost, els assequi en excés, i congeleu-los. Us duraran tot l'any. Ni punt de comparació amb els Frudesa, els Findus i el déuquelsvaparir...

Seguim amb el sofregit. Si voleu afegir més verdures, com ara pastanaga, o fins i tot fruita dolça com una poma, cadascú que faci al seu gust, que faci còrrer la imaginació.
Quan vegeu que els espinacs comencen a estar ben fets, hi afegirem carn picada, que personalment, m'agrada barrejada de vedella i porc, i fins i tot de pollastre.
Consell: quan vulgueu carn picada, millor que comprar la que ja tenen picada a les carnisseries, compreu un tros de carn magra de porc, de vedella de parts meloses, un pit de pollastre i feu-les picar barrejades. Veureu com és més bona. El motiu, perquè a les carnisseries piquen la carn més sobrera, per no llençar res i ben fet que fan. També és bona, evidentment, però de menys qualitat. Segur que així us agrada més.
Quan haureu afegit la carn picada, saleu i empebreu-ho tot plegat, verdura i carn. Quan estigui ben fet, retireu del foc i reserveu el sofregit. Que es refredi, que per emplenar els galets millor si no està calent.
Consell: feu-ne una mica de més i reserveu-ne una mica per fer amb aquest sofregit una truita per sopar o per l'endemà. Abans de tirar els ous batuts, desfeu una cullerada de formatge tipus Philadelphia als espinacs mentre els escalfeu. Us encantarà!

D'altra banda, omplirem una olla d'aigua i quan faci xup-xup, posarem els galets a bullir. Aquesta és una pasta molt consistent, la meva al ser italiana és manté molt al dente, però feu-li una bullida llarga. Lumache li diuen els italians (cargols), i nosaltres en diem galets o jo m'ho he inventat això? jo sempre he escoltat galets... no sé vosaltres.
Consell: la pasta és més bona si és fresca i a l'ou. Originàriament és així, però després l'eixuguen deshidratant-la. Si aconseguiu pasta fresca artesana o casolana, podeu comprar fulles per fer aquest plat i omplir les fulles com si fos una empanadilla. 
Consell: si voleu que la pasta estigui al punt, sigueu generosos amb els litres d'aigua i amb la sal, no us faci por. Hauríeu de veure les cassoles de llautó que utilitzen les nones i les mammas italianes, són gegants!

Un cop estigui feta la pasta, escorreu-la i en la mateixa olla afegiu llet sencera i poseu a foc baix. Quan s'escalfi la llet, afegiu força formatge ratllat i un ou. No pareu de remenar suaument, per no fer trencadisses als galets i la llet quallarà amb el formatge i l'ou. Es farà una crema de llet molt suau i gustosa.
Qui vulgui fer això amb nata líquida per cuinar, endavant, però serà més embafatós. Dic el mateix amb la beixamel. Cadascú al seu gust.

Molt bé, fins al moment això ha estat bufar i fer ampolles, però ara ve la part laboriosa. Cal omplir els galets de sofregit, amb delicadesa, no volem trencar-los.
Consell: qui sigui més mandrós, aquest plat el pot fer amb plaques de lasanya o amb canelons, que es va més ràpid i no cal ser tan curós a l'hora d'omplir-los.

Finalment, en una safata pel forn, lleugerament vernissada de mantega, posarem un raig de llet sencera al fons de la safata i espolsarem formatge ratllat també al llit de la safata. Començarem a col·locar els galets de cara amunt, és a dir, que el sofregit no quedi de boca terrosa, i finalment, acabarem d'espolsar formatge fent una bona capa per a que es formi un bon cruixent. De nou, sigueu generosos, aquest cop amb el formatge.
Consell: evidentment, utilitzeu el formatge que vulgueu, però el formatge italià Grana Padanno, en format ratllat, té un sabor fort i queda molt cruixent. Ideal.

La safata al forn ben precalentat i ho gratinem tot uns cinc minuts. Aquí dic el mateix, si voleu fer beixamel per posar-ho al forn, us quedarà igualment molt bo, però a mi, per a la pasta, m'agrada més fer cremes de llet o nata líquida. Com dirien al meu poble: cadascú, és cadasqual.

Acompanyeu amb un vi rosat, un vi d'agulla o per què no, amb un bon cava. Hi han Lambruscos de la Reggione Emilia-Romagna, extraordinàriament bons, la llàstima és que aquí ens arriben els més comercials i per tant, els menys aconseguits, però del ben segur en trobeu de genials en una bona cava. Un Chiantí també ens acompanyaria molt bé. I un Pinnot Grillio ja seria immillorable.
Au, a la taula i al llit, al primer crit!

Ingredients: Pasta a l'ou: galets, lasanya, etc... (si pot ser fresca, millor)
Espinacs, cebes i altres verdures, les que us facin gràcia.
Carn picada barrejada (n'hi han que prèviament han fet una picada d'all i julivert i l'ha barrejat, i per què no?)
llet, formatge ratllat i un ou
oli, sal i pebre
me'n deixo cap?

Espero que us agradi! i que la proveu de fer!