Pàgines

dissabte, 30 d’abril del 2011

Flam de fruita i magdalena

Us copio i enganxo la segona de les receptes de la padrineta Mèlia, a càrrec de la meva germana:

"L'altre es el flam de fruita i madalena:

Ingredients: Magdalenes rodones, mermelada de préssec ( marca Mª Jesus és un èxit assegurat però hi ha altres marques igual de bones a les que no farem publicitat perquè no hem arribat a cap acord) (un incís: quan la meva germana es refereix a melmelada marca Mª Jesús, òbviament es refereix a la casera feta per la nostra mare i sí, és una garantia d'èxit) ,  plàtan i flam "xino mandarin" ( aquí la marca sí és important , el flam no ha d'espessir de seguida aquest és el secret així que abstenir-se del Potax)

Preparació: En un bol rodó, quadrat, rectangular, amb formes, .... però de parets llises ( la forma que vulgueu pel vostre flam), hem de posar una capa de magdalenes ( aquestes les haurem fet a llesques de 1 cm de doble aproximadament). Al damunt li posarem un sostre de mermelada, desprès un sostre de plàtan a llesques també( aquestes les farem més primes que les magdalenes). Repetirem l'operació ( magdalenes, mermelada, plàtan) fins emplenar el bol acabant sempre amb les magdalenes.

Ara farem el flam ( 1 litre de llet) tal i com marquen les instruccions del paquet en qüestió. quan ja ha bullit s'apaga el foc i es tira per la nostra preparació de les magdalenes.

el deixarem arrofredar un dia aproximadament ( el farem d'un dia per altre) i ja es pot servi donant-li la volta. El guarniment al gust: nata, fruites,....

Ta padrina te'ls va passar pel teu blog, ara tu els redactes com vulguis. Jo més endavant et passo si vols, el pastis de formatge i galetes ( penso que tu també el saps fer) i un altre és el Fabiolo"


Com podeu veure, un altre gran dolç a l'abast de tothom, sense necessitat de desestructurar res, ni necessitat d'estris d'alta gastronomia. També us n'haureu fixat que la meva germana esperava que jo redactés la recepta, però un cop li hem posat el parany de copiar-li i enganxar-li el seu redactat, cosa que sé que li empiparà, què us assembla, li prenem la paraula i que ens prepari la recepta del Fabiolo? la veritat és que li surt molt i molt bo.

Salut i gana!

Mousse de pinya

Pitxellaires! avui canviarem una mica el format de les entrades del bloc, ja que si m'ho permeteu (i si no, també, prerrogatives de ser-ne el creador) faré un copiar i enganxar d'una recepta de la meva padrineta Mèlia, però redactada per la meva germana. Diu així:

"La primera recepta dolça que et va preparar (es refereix a un dia que la meva padrineta va venir a casa a dinar i va fer un parell de postres, que el següent podreu veure en l'entrada de més amunt) és la del mousse de pinya: fàcil, ràpida i segons diuen molt bona. Es necessita un pot de pinya en el seu suc ( dels grans),és a dir sense almibar però si que és de conserva. Un sobre de gelatina de llimó i un pot de nata líquida per muntar ( aproximadament  1/2 Kg).

Preparació: Es posa lo suc de la pinya al foc fins arrencar el bull, quan comença a bullir  es tanca el foc s'aparta i s'afegeix lo sobre de la gelatina. s'ha d'anar remenant perquè no és facin grumolls, que quedi ben desfet . Es deixa arrofredat però tampoc massa que si no qualla.  

Triturem la pinya, o la tenim triturada i l'afegim amb la gelatina, donem dos voltes amb lo turmix ( gran eina secreta  per la cuina ràpida)

Muntem la nata amb una mica de sucre ( ingredient important en els postres i que m'he deixat) com dos o tres cullerades segons gustos. Una vegada ben muntada barregem tots el ingredient ( ara sense el turmix, perquè la nata no es talli). 

Be el moment de posar-lo en un motllo i a la nevera fresquet d'unes hores fins que agafa l'aspecte de mousse. La presentació amb unes rodanxes o trossos de pinya o altres fruites pel damunt ( la imaginació diu: maduixes, cireretes,fruits vermell com els nabius vermell,....) i una mica de nata montada al costat.

Bonisiiiiiiiiiiiiiim, això diu la meva famili."

doncs sí, Pitxelaires, corroboro que quelcom tan senzill de preparar, és boníssim!
Podem acompanyar un postre així, dolç però amb un toc àcid, amb qualsevol vi de dolç: Gewurstraminer, de Taronja, un Porto dolç, Garnatxa dolça... i per què no un clàssic? un Moscatell d'Alexandria. 

Salut i gana!

dijous, 28 d’abril del 2011

Cargols a la Gormanta

Pitxellaires, avui farem una recepta boníssima que va a càrrec del nostre xef especial caragolaire, en Toni Vallés, que el passat dia de la Mona ens va delectar a totes i tots amb la seva cassolada.
Aviso per endavant, que si voleu fer una cassola tan bona com la del Toni, necessitareu una collada de galifardeus tot voltant la cassola, que faran feines d'intendència. En concret, el nostre xef estava envoltat de degustadors, de personal a càrrec dels gots buits de vi, de xafarders i alcavots, de coctelers, d'encarregats de la brasa i de la llenya, de remenadors de cassoles (jo mateix), etc... en definitiva, bons amics fent caliu, prèviament esmorzats i beguts conforme a la situació ho requeria. Amb aquests ingredients previs, l'èxit estava garantit. Per a qui no tingui aquest rebost humà inigualable, aquí us deixo la recepta i segur que també li sortirà bo.

A la feina! En una cassola de fang afegir-hi oli generosament i daurar trossos de xoriç roig picant i de pernil salat (si voleu i us agrada més, podeu afegir-hi trossos de costella de porc, de llonganissa, de cansalada viada...)  i també, ceba picada, dues fulles de llorer i bitxo picant ("coralet" m'encanta aquest mot propi, té molta personalitat).
Ja dóna ganes de menjar-ho així, oi?


Mentre tot això es va daurant a foc lent, renteu bé els cargols i llenceu l'aigua, sense necessitat d'escórrer-los molt, ja que la mica d'aigua de rentar-los que se'ls quedi enganxada encara ens anirà bé.
Un cop tingueu la carn i la ceba sofregida, i seguint amb el foc lent, afegiu els cargols a la cassola i deixeu-los fer durant uns vint minuts llargs.
Consell: si teniu molta gent voltant la cassola, defenseu-la aferrissadament dels atacs inevitables que patiran el pernil i el xoriç un cop cuits, ja que necessitem que aquest ingredient sigui abundant, o bé, sigueu com els bons estrategues i preveient que això passarà, afegiu-ne de més per aplacar les feres. 

Les més manioses i els més maniosos ara és quan veuran que els cargols, vius evidentment, comencen a bellugar, a intentar sortir de la cassola i a soltar la seva baba enganxifosa per arreu, però no patiu! que necessitem tot això i el resultat bé s'ho mereix.


No pareu de remenar lentament i no aviveu el foc, per a que la baba dels cargols vagi quallant amb el sofregit. Quan veieu que torna a bullir l'oli, afegiu un bon raig de conyac o de vi blanc. Aquest dia vam afegir mitja ampolla de Raimat Savignon blanc i la resta, va ser motiu de disputa entre els ajudants observadors... vam perdre molts homes en aquell pujol, la batalla va ser aferrissada per conquerir la resta alcohòlica de l'ampolla... què valents eren... tan joves... a pit descobert...

Continuo (i si us plau, no me les deixeu fer aquestes coses, que m'embolcalla la vis literària i acabo semblant un guillat).
Quan veieu que els cargols ja estan fets, per a això cal provar-los i aquí és quan entren en joc la resta d'ajudants, salpebreu i sigueu generosos amb el pebre, tant de negre com de roig, remeneu i afegiu farina poc a poc, per a que les babes dels cargols, el vi, l'oli... tot plegat lligui en una salsa espessa i gustosa. No deixeu de remenar, la farina no ha de quedar crua ni amb grums.
Torneu a provar, rectifiqueu de sal i de pebre i el plat està enllestit.

Poc més em resta per explicar, simplement dir-vos que estava boníssim i que d'aquella cassola, vam menjar més o menys, unes quinze persones afamades que vam agrair el plat amb un sonor aplaudiment dirigit al xef i a la seva cohort d'ajudants.



Aquest plat complert de cargols i altres viandes, us recomano acompanyar-los amb un bon vi negre. Avui, com no pot ser de cap altra manera, us recomano l'última adquisició. Un extraordinari Priorat del celler Conreria de Scala Dei: Iugiter, Selecció de vinyes velles del 2004.
Després d'una interessant visita al celler i encara més interessant degustació, em sembla que no seré l'únic que us recomanarà obertament aquest vi. Un vi elaborat amb Garnatxa, Samsó i Cabernet Sauvignon, molt complex, amb molta personalitat i regust i un toc suau a fusta de roure francès. Després de l'explicació que vam rebre, és molt més fàcil explicar-ho, però creieu-me quan us dic que és un vi que va satisfer tots els paladars, els més exigents i els més novells.
Aprofito aquest espai per dir-ho: ho hem de repetir!

Espero que us hagi agradat.
Salut i gana!

dimecres, 20 d’abril del 2011

Llonganissa al vi

Abans que res, he de demanar-vos disculpes per haver tingut La Pitxella amb silenci aquests darrers dies, la feina (maleïda feina que sempre és excusa per a tot), però d'altra banda vull agrair-vos les moltes peticions que he rebut per penjar-hi noves receptes, em feu molt content amb el vostre interès. Au, una de nova.

Amb permís del meu amic Sisco Ariza i les seves gustoses llonganisses al vi, que ens van amenitzar un sopar espontani i magnífic, us preparo la meva recepta personal, que val a dir-ho, no dista gaire de la seva.

Comencem. En una paella i amb un raig d'oli d'oliva verge extra, daurem les diferents llonganisses que tingueu. No cal dir que com més bona sigui la llonganissa, més bo sortirà el plat. Fins i tot, es recomanable barrejar-ne de diferents tipus: amb bolets, amb ceba, picant... com més us agradin.
Quan tingueu les llonganisses ben daurades, afegiu-hi vi blanc, ben abundant. Si preferiu fer aquest plat amb xoriç roig, us recomano vi de Porto. El resultat serà ben diferent si hi afegiu un tipus de vi o un altre, però us recomano provar ambdós.
Quan el vi blanc porti una bona estona evaporant l'alcohol i per fer una salsa ben espessa amb aquest vi, afegiu una cullerada petita de farina i remeneu bé que quedi ben lligat. si la farina ha espessit massa la salsa, afegiu més vi i deixeu fer una estona.

Quan tot plegat estigui, ja tenim el plat preparat. Senzillíssim! La veritat és que és una recepta que es fa en un moment i farà que unes tristes llonganisses es converteixin en un plat divertit i que animin a sucar-hi pa a la salsa.

Per acompanyar-ho, aquest cop us recomanaria cervesa en lloc de vi, seguirà donant-li al plat aquest aire desenfadat que el caracteritza.
Si a més a més l'acompanyeu amb la meravellosa companyia amb que ho vaig fer jo, inigualable!

Salut i gana!