Pàgines

dissabte, 30 d’abril del 2011

Mousse de pinya

Pitxellaires! avui canviarem una mica el format de les entrades del bloc, ja que si m'ho permeteu (i si no, també, prerrogatives de ser-ne el creador) faré un copiar i enganxar d'una recepta de la meva padrineta Mèlia, però redactada per la meva germana. Diu així:

"La primera recepta dolça que et va preparar (es refereix a un dia que la meva padrineta va venir a casa a dinar i va fer un parell de postres, que el següent podreu veure en l'entrada de més amunt) és la del mousse de pinya: fàcil, ràpida i segons diuen molt bona. Es necessita un pot de pinya en el seu suc ( dels grans),és a dir sense almibar però si que és de conserva. Un sobre de gelatina de llimó i un pot de nata líquida per muntar ( aproximadament  1/2 Kg).

Preparació: Es posa lo suc de la pinya al foc fins arrencar el bull, quan comença a bullir  es tanca el foc s'aparta i s'afegeix lo sobre de la gelatina. s'ha d'anar remenant perquè no és facin grumolls, que quedi ben desfet . Es deixa arrofredat però tampoc massa que si no qualla.  

Triturem la pinya, o la tenim triturada i l'afegim amb la gelatina, donem dos voltes amb lo turmix ( gran eina secreta  per la cuina ràpida)

Muntem la nata amb una mica de sucre ( ingredient important en els postres i que m'he deixat) com dos o tres cullerades segons gustos. Una vegada ben muntada barregem tots el ingredient ( ara sense el turmix, perquè la nata no es talli). 

Be el moment de posar-lo en un motllo i a la nevera fresquet d'unes hores fins que agafa l'aspecte de mousse. La presentació amb unes rodanxes o trossos de pinya o altres fruites pel damunt ( la imaginació diu: maduixes, cireretes,fruits vermell com els nabius vermell,....) i una mica de nata montada al costat.

Bonisiiiiiiiiiiiiiim, això diu la meva famili."

doncs sí, Pitxelaires, corroboro que quelcom tan senzill de preparar, és boníssim!
Podem acompanyar un postre així, dolç però amb un toc àcid, amb qualsevol vi de dolç: Gewurstraminer, de Taronja, un Porto dolç, Garnatxa dolça... i per què no un clàssic? un Moscatell d'Alexandria. 

Salut i gana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada