Pàgines

diumenge, 30 de gener de 2011

L'aperitiu mentre esperem al lluç: Escopinyes a la planxa.

Fent la recepta de l'entrada de sota, teníem la copa de vi blanc plena mentre esperàvem que el lluç es cogués al forn. En teníem per uns 30 minuts, així que què us assembla si mentre tant, com que segur que ja tenim la taula parada i als comensals esperant-nos, fem més agradable l'espera? Els aperitius són genials per a omplir aquests temps morts.

Avui serà un aperitiu de mar, en la línia del plat de després.
Compreu escopinyes a la peixateria. Les cloïsses també aniran molt bé si us agraden més. Netegeu-les bé i escorreu-les, que les clasques quedin seques.
Escalfeu una planxa a foc ben fort, quan estigui ben escalfada, al màxim, afegiu un raig molt petit d'oli i tireu-hi les escopinyes. En un parell totes obertes i la que no obri no es bona, llenceu-la. Empebreu, no hi poseu sal, mig minut de rellotge, i fins i tot una mica menys i retireu. Ja us les podeu menjar.
Això es fa en tres o quatre minuts tot plegat, i veureu quin aperitiu, tothom a xuclar closques! tantes escopinyes com fareu, tantes ni menjaran, no es pot parar!

Si voleu dedicar-hi tres minuts més, les fem en salsa verda, o com en algun lloc diuen, en salsa trampa.
En un got afegim aigua ben calenta, de l'aixeta. Hi posem una bona cullerada de farina i remenem fins dissoldre. Si la barreja ens queda saturada, doncs afegim més aigua, sempre calenta.
En una cassola escalfem un raig petit d'oli i hi fregim uns pocs segons, poquíssims, una mica de pebre i de julivert prèviament net i trossejat (podeu fer-ho amb el tourmix). Afegim immediatament la barreja d'aigua i farina i remenem per a que no s'enganxi. Salem la barreja, que la farina és massa dolça. Quan comenci a fer xup-xup i per tant, a coure's la farina, afegim les escopinyes. En un parell de minuts totes obertes i al plat de nou. Si us queda massa espès, afegiu aigua calenta i remeneu. Si queda massa caldós, afegiu farina i també remeneu.
Aquest plat us permetrà, a més a més, sucar pa! pa! pa!
Maridatge amb això, doncs el mateix vi que hem obert, o un de varietat Verdejo, Chardonney, cava, fins i tot vermut blanc, per què no?

Si mireu el que us ha costat econòmicament aquest plat i el que us ha abundat a la taula i el que us costaria fer aquest aperitiu amb llaunes d'olives i escopinyes enllaunades, veureu que val molt més la pena cuinar-les vosaltres mateixos, i el sabor és completament diferent!

Au, ja tenim el dinar de diumenge enllestit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada