Gairebé un any vivint a Itàlia, visitant tantes città i paesini com m'era possible, i la millor pannacotta seguia essent de la del pub Astèrix de Camerino.
Haguéssiu vist al calavera que la preparava i no us haguéssiu quedat allí a menjar ni trompes com un cep... potser era la clau del seu sabor?
Veure'm si demà jo la faig tant bona com em va ensenyar!
Creieu que avui arribarem a les quatre-centes entrades? Tant de bo!
i de nou... milions de gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada