Pàgines

dilluns, 9 de maig de 2011

Faves estufades

Pitxellaires!
És primavera, la sang s'altera i les faves són tendres, així que és un bon moment per preparar-les, un plat de temporada, copiós i que exigeix dedicació, però imprescindible en aquest temps.
A Massalcoreig, i seguint la tradició, el dia u de Maig celebrem quelcom més que el dia del treballador, celebrem La Favada, una menjada popular de companyonia i germanor, una diada en que grans i menuts gaudeixen plegats d'un dia solejat de primavera i que al voltant d'aquest bon àpat les velles amistats es renoven i... collonades! millor pensar en una collada de gent famolenca i assedegada, que val més pagar-los els imposts que convidar-los a menjar i a beure. I a jutjar per com va quedar la nostra cassola i les nostres neveres, em sembla que no és agosarat pensar que les faves estaven ben bones. Anem a preparar-les.

En una cassola, en un abundant raig d'oli d'oliva verge extra, daureu trossos de costella de porc i quan estiguin rossets, afegiu ceba trossejada, alls tendres, unes fulles de llorer i una mica de bitxo picant.

Quan la ceba comenci a estar flonja però sense deixar-la fregir massa, afegiu les faves ben rentades i remeneu per a que tot quedi ben barrejat.
Consell: les faves no es couen amb massa aigua, ja que elles ja n'alliberaran molta, així que si a l'hora d'abocar-les a la cassola no les eixugueu, ja n'hi haurà suficient, és a dir, que les agafeu a sarpats del ribell on les netegeu i directe a la cassola. Entre aquesta aigua i la seva pròpia segurament serà suficient.
Remeneu poc per a que no es trenquin massa les faves i afegiu un bon raig de vi blanc o de cava i deixeu coure una bona estona. Les faves no es couen en mitja hora, així que no tingueu pressa i vigileu-les que no se us enganxin i que no es quedin sense gens d'aigua. Si us en manca, mig got d'aigua i un de vi. Aquesta proporció podeu fer-la servir sovint en el vostre dia a dia, mig got d'aigua per un de vi... i ja em contareu com us va.



Salpebreu i afegiu-hi també pebre vermell picant i aneu provant-les, mentre siguin dures estaran crues, així que paciència.
Quan les tingueu pràcticament fetes, afegiu una picada de julivert fresc i trossos de botifarra negra, de pernil salat, de xoriç roig picant, de llonganissa... en fi, allò que més us agradi i que li conferirà un gust ben bo a aquest plat, que clarament té vocació de ser plat únic i que de ben segur satisfarà als més golafres.
Quan tot plegat estigui ben estufat, feu el darrer tast, corregiu de sal i pebre vermell i al plat.


Consell: tot i no ser faves bullides, que al meu parer són bastant menys agraciades, podeu acompanyar-les amb un bon morter d'allioli, preferiblement casolà i fet a mà, sense braç elèctric... tot i que us confesso que a mi se'm talla sovint quan el faig a l'estil d'abans: rovell d'ou sense gemma, all i afegir-hi oli amb la paciència d'una àvia i sense parar de remenar. Com en sabien aquestes dones, oi? es mereixen un monument!


Com que aquest és un plat de pair lent, i predominant sobre qualsevol altra cosa que tingueu damunt la taula, us recomano acompanyar-lo amb vins de característiques similars. Vins negres amb cos, complexos amb boca i una graduació alcohòlica alta i sens dubte, el que més us recomano, és poder gaudir aquest plat de la manera que ho vaig fer jo, amb una collada d'amigues i amics afamats per una caminada llarga i amb uns ajudants de cuina irrepetibles, amb ressaca i mal dormits. Amb aquesta companyia, èxit segur!

Espero que us agradi!
Salut i gana

1 comentari: