Cargols a la Gormanta

Pitxellaires, avui farem una recepta boníssima que va a càrrec del nostre xef especial caragolaire, en Toni Vallés, que el passat dia de la Mona ens va delectar a totes i tots amb la seva cassolada.
Aviso per endavant, que si voleu fer una cassola tan bona com la del Toni, necessitareu una collada de galifardeus tot voltant la cassola, que faran feines d'intendència. En concret, el nostre xef estava envoltat de degustadors, de personal a càrrec dels gots buits de vi, de xafarders i alcavots, de coctelers, d'encarregats de la brasa i de la llenya, de remenadors de cassoles (jo mateix), etc... en definitiva, bons amics fent caliu, prèviament esmorzats i beguts conforme a la situació ho requeria. Amb aquests ingredients previs, l'èxit estava garantit. Per a qui no tingui aquest rebost humà inigualable, aquí us deixo la recepta i segur que també li sortirà bo.

A la feina! En una cassola de fang afegir-hi oli generosament i daurar trossos de xoriç roig picant i de pernil salat (si voleu i us agrada més, podeu afegir-hi trossos de costella de porc, de llonganissa, de cansalada viada...)  i també, ceba picada, dues fulles de llorer i bitxo picant ("coralet" m'encanta aquest mot propi, té molta personalitat).
Ja dóna ganes de menjar-ho així, oi?

Mentre tot això es va daurant a foc lent, renteu bé els cargols i llenceu l'aigua, sense necessitat d'escórrer-los molt, ja que la mica d'aigua de rentar-los que se'ls quedi enganxada encara ens anirà bé.
Un cop tingueu la carn i la ceba sofregida, i seguint amb el foc lent, afegiu els cargols a la cassola i deixeu-los fer durant uns vint minuts llargs.
Consell: si teniu molta gent voltant la cassola, defenseu-la aferrissadament dels atacs inevitables que patiran el pernil i el xoriç un cop cuits, ja que necessitem que aquest ingredient sigui abundant, o bé, sigueu com els bons estrategues i preveient que això passarà, afegiu-ne de més per aplacar les feres. 

Les més manioses i els més maniosos ara és quan veuran que els cargols, vius evidentment, comencen a bellugar, a intentar sortir de la cassola i a soltar la seva baba enganxifosa per arreu, però no patiu! que necessitem tot això i el resultat bé s'ho mereix.

No pareu de remenar lentament i no aviveu el foc, per a que la baba dels cargols vagi quallant amb el sofregit. Quan veieu que torna a bullir l'oli, afegiu un bon raig de conyac o de vi blanc. Aquest dia vam afegir mitja ampolla de Raimat Savignon blanc i la resta, va ser motiu de disputa entre els ajudants observadors... vam perdre molts homes en aquell pujol, la batalla va ser aferrissada per conquerir la resta alcohòlica de l'ampolla... què valents eren... tan joves... a pit descobert...

Continuo (i si us plau, no me les deixeu fer aquestes coses, que m'embolcalla la vis literària i acabo semblant un guillat).
Quan veieu que els cargols ja estan fets, per a això cal provar-los i aquí és quan entren en joc la resta d'ajudants, salpebreu i sigueu generosos amb el pebre, tant de negre com de roig, remeneu i afegiu farina poc a poc, per a que les babes dels cargols, el vi, l'oli... tot plegat lligui en una salsa espessa i gustosa. No deixeu de remenar, la farina no ha de quedar crua ni amb grums.
Torneu a provar, rectifiqueu de sal i de pebre i el plat està enllestit.

Poc més em resta per explicar, simplement dir-vos que estava boníssim i que d'aquella cassola, vam menjar més o menys, unes quinze persones afamades que vam agrair el plat amb un sonor aplaudiment dirigit al xef i a la seva cohort d'ajudants.

Aquest plat complert de cargols i altres viandes, us recomano acompanyar-los amb un bon vi negre. Avui, com no pot ser de cap altra manera, us recomano l'última adquisició. Un extraordinari Priorat del celler Conreria de Scala Dei: Iugiter, Selecció de vinyes velles del 2004.
Després d'una interessant visita al celler i encara més interessant degustació, em sembla que no seré l'únic que us recomanarà obertament aquest vi. Un vi elaborat amb Garnatxa, Samsó i Cabernet Sauvignon, molt complex, amb molta personalitat i regust i un toc suau a fusta de roure francès. Després de l'explicació que vam rebre, és molt més fàcil explicar-ho, però creieu-me quan us dic que és un vi que va satisfer tots els paladars, els més exigents i els més novells.
Aprofito aquest espai per dir-ho: ho hem de repetir!

Espero que us hagi agradat.
Salut i gana!