Pàgines

dimecres, 9 de febrer de 2011

Calamars farcits de mar i muntanya

Pitxellaires! m'heu de seguir disculpant per les poques receptes que penjo últimament, però mentre la cuina estigui en reformes, tinc poc temps per dedicar a aquest bloc.

De totes maneres, què us assembla per avui uns calamars farcits de mar i muntanya? Sembla poc ortodox, però té un sabor molt curiós.

Au, a la feina, abans de que els paletes em tornin a tallar l'aigua i no em pugui ni rentar les mans. Per cert, la cuina es treballa sempre amb les mans, eh? no sigueu d'aquests cursis que ho agafen tot amb unes tenalles de disseny i després es mengen el marisc que semblen sortits d'un mur d'Atapuerca.
Començarem fent el farcit. En una paella amb un raig d'oli d'oliva verge extra courem a foc lent cebes, pastanagues i carbassons, que prèviament haurem tallat a trossets molt petits, a la juliana. Penseu que han d'entrar dins del cos dels calamars, no feu el trossos massa grans. Saleu-les i empebreu-les.
Quan les verdures estiguin pràcticament fetes, afegirem unes cues de gambes també trossejades i farem el mateix amb uns trossos de botifarra negra. Botifarra negra?!?!? què s'ha begut l'enteniment aquest paio? doncs sí! botifarra negra! veureu quin contrast! Afegirem un raig de vi de cuina o vi blanc i que acabi de fer xup-xup. Reserveu.
Consell: no saleu ni les cues de gambes ni la botifarra, que amb la seva pròpia sal ja en tindrem prou, a més a més, recordeu que nosaltres ja som prou salats.Ara prepararem els calamars. Jo us aconsellaria comprar-los grans per tal de fer el farcit més senzill.
En un plat, esclafeu un ou i bateu-lo. Passeu els calamars per l'ou i enfarineu-los. Fregiu-los en una paella amb un raig d'oli. Quan estiguin ben daurats, retireu-los del foc que començarem a farcir-los.

Per farcir els calamars hem d'omplir-los bé i posar-los ben atepeïts. Per tancar-los podeu utilitzar un escuradents. No sóc molt partidari de farcir-los amb fil de cuina, acaben massa destrossats. Si us en fixeu, no he salat en cap moment els calamars, perquè acabarien durs. Ja agafaran la sal de la salsa de després...  i vaig donant pistes.
Consell: quan els tingueu farcits i tancats, punxeu la panxa del pinxo amb un punxó, vull dir... del calamar, que ara sembla que estigui prenyat, per tal que quan el coguem posteriorment no rebenti.Molt bé, ja ho tenim mig enllestit això. Per acabar, courem els calamars en una salseta de peix.

En una cassola afegirem un generós raig d'oli d'oliva verge extra i hi fregirem a foc lent ceba tallada a tires fines i un trossos de patata, que tallarem seguint el vell truc de desprendre-les sense fer un tall de cirurgià, per a que soltin la seva fècula al brou i l'espesseixin. Quan pràcticament estiguin fetes, afegirem un parell o tres de cullerades grans de sofregit de tomàquet, o si no en teniu, fregiu un parell de tomàquets naturals madurs.
Poseu els calamars en el sofregit i afegiu una copa de vi de cuina o de vi blanc i també brou de peix, de fumet de peix. Veieu com sempre que es fa fumet se n'ha de congelar que és molt útil per fer molts plats? Jo sempre en tinc al congelador, no podria viure sense fumet.
Deixem bullir uns quinze minuts (penseu que ja ho tenim tot cuit, és simplement per a donar més sabor) fins que redueixi el brou. Si us surt massa caldós i ho voleu al meu gust, espès, doncs podeu xafar amb una forquilla un tros de patata i us ajudarà a espessir la salsa.
Fàcil i boníssim, oi? Veureu el gust de la botifarra, és millor del què us penseu! A més a més, la botifarra negra és afrodisíaca, sí, sí, de fet, totes les botifarres ho són, riu-te'n de les fruites àcides tropicals.
Per acompanyar aquest plat, podeu triar un vi blanc, que avui podria ser un de la DO Rueda, o un fet a base de Chardonney, especialment treballats últimament els Costers del Segre. Cadascú a la seva elecció.
Encara que amb un plat així, una bona copa de cava...  uuummmm... bombolles afrodisíaques!... i botifarra afrodisíaca... tanta passió acabarem amb poca roba... i ben refredats.
au, bon profit a tothom!

Ingredients:
Calamars frescs, com a mínim un per barba, però molt millor tres
Gambes fresques, amb una cua ben llarga
Botifarra negra... mami que será lo que tiene el...
Ceba, pastanaga i carbassó, com si féssiu un quadre del Arcimboldo
Sofregit de tomàquet
Vi de cuina o vi blanc, si és blanc, ja sabeu, una per l'olla una per vosaltres
Sal i pebre

Salut i gana!

2 comentaris:

  1. Sisco amb la gana que tinc a aquestes hores, se'm fa la boca aigua!!! Ets un artista nen!! Ja em fa soroll la panxa i tot!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Mari Àngels! però d'artista res, tot això és cuina de guerrilla i de solter! però l'haurem de provar, oi? amb un bon còctel del teu home...

    ResponElimina