Aquesta recepta la dedico especialment a la meva germana i la seva extraordinària aversió al pebrot. Ella diu que és al·lèrgia, però tot i ser metgessa, això no s'ho creu ningú, a no ser que sigui l'al·lèrgia Chin-Chan de a mi no m'agrada el pebrot.
Per cert, sabeu que el mot primentó, que és com l'utilitzem a determinats pobles del Baix Segrià i del Baix Cinca ve recollit al diccionari de mossèn Alcover? tot i que l'IEC no ens l'accepta com a estàndard en escrit, no deixeu d'utilitzar un mot tan característic en registre oral, eh? s'ha de fer país ni que sigui gravant-se la ratlla del sol de la boina a la front!
Au, a la feina, que per aquí ens dediquem a cuinar i no a assentar càtedres.
Utilitzarem uns pebrots rojos ben grans per a que sigui fàcil farcir-los. Talleu-los-hi la part del damunt i netegeu-los bé. Reserveu-los per a que s'eixuguin.
A continuació prepararem el farcit, però abans i sense perdre un sol minut, obrirem una ampolla de vi negre i la decantarem, a fi i efecte que quan el dinar estigui a punt, el vi estigui en les seves millors condicions per degustar-lo. Permeteu-me que li faci l'ullet a un amic, que també és seguidor del bloc, el qual em va dir que la seva feina quan es feien menjades amb la seva colla, era precisament la intendència del beure i dels aperitius. Es veu que té sempre ben servits als cuiners mentre traginen, així que benvolgut, tingues sempre present que oxigenar una estona el vi, sempre el millora.
Seguim amb el farcit. Podeu fer el farcit amb allò que més us agradi: carn, peix, espinacs... jo el faré amb carn magra de porc i unes verdures variades.
Peleu pastanagues, cebes i carbassó i feu-ne trossets força petits, que ens ajudaran no sols a farcir amb més facilitat, sinó que aconseguirem així, que el sabor del farcit sigui molt divertit.
En una cassola afegiu un raig d'oli d'oliva verge extra i a foc viu, daureu les verdures i la carn picada, tota vegada que ho saleu i ho empebreu. Una mica de picant, que sempre li va bé a la vida! A més, d'insulsos no em volem per aquestes contrades virtuals.
Retireu de la cassola el sofregit i reserveu-lo.
Consell: no és necessari que fregiu molt les verdures i la carn picada, ja que l'acabarem de fer al forn i precisament volem un gust final propi d'un plat de forn, melós, i no d'un plat fregit, més cruixent.
En la mateixa cassola i aprofitant que l'oli també tindrà la mica de l'aigua que les verdures han deixat anar, marqueu els pebrots, també a foc viu. Tampoc cal que els fregiu del tot, simplement, es tracta d'ajudar-los a trencar la resistència a la calor i a arrugar-los la pell.
Mentre feu això anterior, en una pitxella (per fi! és la primera vegada que fem res en una pitxella de veritat) afegiu nata líquida per a cuinar i rebaixeu-la amb llet sencera. És millor que quedi lleugera, poc espessa.
Escalfeu la pitxella a foc lent i procurant que no se us empegui la nata al cul. Afegiu també un parell de nyores.
Consell: les nyores normalment es compren seques, així que s'han d'hidratar per poder-les utilitzar bé en salses, com per exemple la romesco. Un cop la pell deixi d'estar seca, amb un ganivet que no estigui esmolat fregueu la carn de la nyora per separar-la de la pell.
Finalment, afegirem a la salsa un bon tall de formatge rocafort. No el confongueu amb formatge blau danès, tot i que com que aquest últim és molt més barat i com que l'hem de coure, si voleu utilitzar-lo, allà vosaltres i la vostra consciència... vull dir, butxaca.
Consell: el formatge rocafort, pren el seu nom de la població de Rocafort al Llenguadoc francès, tot i que es sap que ja en època d'ocupació romana se'n menjava. Té aquelles vetes verdoses tan característiques, precisament perquè està infestat de fongs i que li confereixen aquesta fermentació tan característica, que agafa al curar-se en les coves humides de la regió, o en les càmeres preparades amb humitat i amb els fongs glaucums sobreposats artificialment com passa avui. Així que el consell és que, com més ben fermentat naturalment i dins de coves, millor.
En aquest punt, jo m'agafaré un tall d'aquest formatge i provaré a veure què tal està el vi que hem decantat... a veure... uuuuuuuummmmmm... encara li falta una mica, però un formatge amb aquesta personalitat s'ha d'acompanyar adequadament, no m'ho tingueu en compte.
Tornem a la salsa. Un cop el formatge estigui ben desfet, i per anar bé, no deixeu de remenar la nata, passarem aquesta salsa per un braç picador i la deixarem ben fina. Veureu que haurà agafat un color rogenc, característic de les nyores. Proveu. Espectacular. Torneu a provar. Traguegeu vi... Uf, va dir ell.
Seguim. Agafem una safata, la que utilitzarem pel forn i la envernissem de mantega i sobre aquesta safata farcirem els pebrots. Encara que ens quedi bruta de la salsa no hi fa res, precisament ho aprofitarem tot. Com menys calgui fregar millor, que em fa una mandra... però us he dit que ara tinc rentaplats? Visca!
En aquesta mateixa safata, aboqueu el sofregit de carn i verdures i una mica de salsa rocafort. Lligueu bé aquesta massa i aneu farcint els pebrots. Un cop acabeu, dipositeu els pebrots a la safata i banyeu-los amb la salsa rocafort pel damunt.
Al forn, uns vint, vint-i-cinc minuts i com dirien al Llenguadoc, voilà!... i com dirien al meu poble: a la taula i al llit, al primer crit!.
Espero que de nou, us agradi. En qualsevol cas, ja em fareu la crítica. Millor dit, espero la vostra crítica.
En quant al vi, avui triaré el vi de la germana d'una companya de feina, un dels pals de paller de la meva empresa.
El vi és Bernat Oller, del celler Oller del Mas. Un Merlot molt bo, de color roig rubí amb matisos granes i un paladar, primer, afruitat i posteriorment elegant a la boca, amb el gust del roure vell característic. Un vi per treure's el barret.
Salut i gana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada