Pàgines

divendres, 30 de novembre del 2012

Medallons de rap amb salsa d'alfàbrega

Pitxellaires!

Com que últimament estic molt rústic amb les receptes que us proposo, avui en farem una de ben suau, però sense perdre aquell esperit que tan m'agrada, el de sucar pa a la salsa. Us proposo uns medallons de rap amb salsa d'alfàbrega.

Quan compreu el rap, sempre és millor comprar-lo sencer, surt molt millor de preu i l'aprofitareu tot. A la vostra peixateria de confiança, a part de fer el safareig que cregueu convenient, demaneu que us reservin el cap, tallat amb dos trossos, per poder fer un parell de fumets de peix quan convingui. Pocs brous de peix surten tan bons com els elaborats amb el cap del rap. També que us treguin l'espina dorsal, que també reservareu per a un brou futur i que els lloms els conservin d'una peça, dos magnífics lloms de rap. Suposo que moltes i molts de vosaltres teniu la temptació de rebutjar el fetge del rap. No ho feu mai, el fetge del rap és una autèntica delicatessen, amb el qual poder fer aperitius de categoria o formar part de la salsa, com farem avui. Així que reserveu-lo.
El rap és perfecte per aquells que són poc amants del peix o que sempre posen la mateixa excusa: el peix té espines. Aquests lloms que cuinarem no en tenen ni una i la seva carn és consistent i musculada. 

Anem a preparar-lo. En una cassola afegim un raig d'oli d'oliva verge extra i ceba tallada a la juliana. Ho coem amb foc molt moderat, per a que la ceba es vagi confitant poc a poc i alliberi la seva aigua. Sobretot que no se'ns dauri.
Quan veieu que la ceba comença a estar flonja i transparent, afegiu el rap, prèviament tallat a medallons generosos i també hi poseu el fetge que hem reservat a la peixateria. Pugeu l'intensitat del foc per daurar els medallons i per a que el fetge es cogui, cosa que farà en un parell de minuts. Salpebreu amb moderació, especialment si el peix és salvatge. Si és d'aquests de piscifactoria, a més a més de no tenir sabor a res excepte a sorra i a llac, podeu posar-hi un polsim més de sal, però si és peix de pesca extractiva no us caldrà. Al meu parer, les piscifactories haurien de pagar un impost especial, només pel mal sabor que tenen els peixos que surten d'allí, si us plau, quin atemptat al bon gust!
Seguim. Quan observeu que el fetge està fregit per ambdós costats, el retireu i deixeu que el rap acabi de daurar-se, però sobretot, intentant que el sofregit de ceba no es cremi.

En la trituradora afegiu el fetge ja cuit, un got de vi de cuina o de vi blanc, o fins i tot de conyac si el teniu més a mà i un bon menat de fulles d'alfàbrega fresca, prèviament rentades i eixugades amb paper de cuina. Tritureu-ho tot fins que quedi ben esmicolat i afegiu aquesta mescla al rap, posant el foc ben viu per a que faci xup-xup.
Consell: si al triturar el rap i les fulles d'alfàbrega amb el vi, veieu que se us queda una barreja molt líquida, afegiu una llesca petita de pa torrat. Ajudarà  a espessir la salsa i no ens farà variar gens el gust que busquem.

Un cop afegida la salsa d'alfàbrega i quan ja comenci a bullir, afegim unes gambes, o uns llagostins, o uns escamarlans... el que més ràbia us faci i deixem que acabi de coure fins que el rap estigui melós, i sobretot, no permeteu que la salsa d'alfàbrega se us enganxi, ja que si això us passa, perdrà aquella aroma tan característica i fresca, i fins i tot amargarà un xic. 

Quan ja ho tingueu al vostre gust, tasteu, corregiu de sal i pebre si és menester i ja ho tenim fet. Fàcil i boníssim. Un plat per sucar-hi pa, tota vegada que fi al paladar i suau en la digestió.
     
                          

Per acompanyar aquest plat, recomano qualsevol vi blanc molt afruitat, preferentment fet amb varietats com el Moscatell, el Muscat, la Gewürztraminer... així jugareu amb les dues frescors, la de l'alfàbrega i la del vi, una parella perfecta per a un tango. 
Últimament, a part dels que ja he anomenat algun cop en d'altres receptes, he descobert un vi d'aquestes característiques per un preu molt assenyat. Un Penedès de la casa Pinord que s'hi avé a les mil meravelles, es diu Mireia i està elaborat amb Muscat, Gewürztraminer i Sauvignon blanc, crec que us agradarà.

Espero que us agradi.

Salut i gana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada