Tomàquets concassé farcits de peix i gambes

Pitxellaires!
Ha arribat la primavera, la sang s'altera, les hormones de més d'un també i amb aquest bon temps em comença a apetir menjars frescos i molt mediterranis, així que avui prepararem uns tomàquets concassé amb farcit de peix.

Per començar, deixeu-me dir que si no ho tinc mal entès, això de concassé és un gal·licisme que tot i que sona molt melòdic, no és altra cosa que tallat fi, i aplicat als tomàquets fa referència a aquells que estan pelats i sense llavors. Per tant, ens creurem que concassé vol dir això (i si no, mala sort perquè em va bé per continuar el fil) i el primer que farem és preparar els tomàquets per pelar-los i buidar-los-hi les llavors.
Per fer-ho, poseu a bullir aigua en un recipient i quan ja estigui en punt d'ebullició, poseu els tomàquets durant un minut, no gaire més, i retireu-los immediatament a un altre recipient amb aigua freda, on els deixareu uns cinc minuts. Amb aquest procés, hem escaldat la pell dels tomàquets de tal manera que els pelarem sense problemes, deixant-los en carn viva. A continuació, per buidar-los de dins, feu-los-hi un tall en la part superior i buideu-los amb cura de no trencar-los. Ja tenim el recipient preparat. Fàcil, oi? Aquest truc estic segur que no el coneixia tothom, així que al menys, ja tenim un element nou per fer probes a la cuina.

Anem a fer el farcit. Utilitzeu un filet de peix sense espines i fàcil de trossejar: rap, lluç, perca atlàntica, el que vulgueu, i unes gambes sense pelar.
Fregiu les gambes amb unes làmines d'all i quan estiguin fetes, retireu-les i reserveu-les. Quan ja no cremin, les peleu i reserveu les clasques.
En el mateix oli de fregir les gambes, fregiu una mica de pastanaga i de ceba tallades, ambdues, de manera molt fina. Reserveu quan estigui.
En el mateix oli, sempre en el mateix oli, ja que les gambes l'hi hauran conferit un sabor molt característic, fregiu el peix sense cremar-lo, més aviat que quedi poc fet. Ho podeu fer a foc lent i encara millor.

Molt bé, ja tenim tots els ingredients cuinats, ara sols ens cal preparar el plat. Començarem pel farcit.
En la mateixa paella de sempre i amb el mateix oli, a foc molt suau, desfem el peix que ja hem cuinat i hi afegim les verduretes que havíem reservat i salpebrem. Afegim un raig de vi de cuina o de vi blanc i quan hagi evaporat, afegim julivert triturat. Així mateix, per a que el julivert no se'ns cremi, desfem una cullerada sopera de farina en aigua calenta i l'afegim. Això ens farà una salsa verda o salsa"trampa" com li diuen alguns i alhora, ens espessirà la salsa.
Per donar encara més sabor, agafeu les closques de les gambes i tritureu-les bé en un colador xinès, de tal manera que pugueu aprofitar així la substància dels caps de les gambes. Ja tenim la salsa feta i el farcit preparat.
Retireu una mica d'aquesta salsa verda per decorar el plat i ajudar en la presentació i la resta, la passem per un braç elèctric tot fent una crema, que hauria de ser espessa, ja que hi ha carn de peix, verdures i una salsa enfarinada.
Això ja està a punt de caramel! Farcirem els tomàquets.
Agafem els tomàquets, els salpebrem una mica i els farcim amb aquesta salsa triturada i amb les gambes pelades que teníem reservades, que no les hem triturat amb la resta per introduir-les, o bé senceres, o bé trossejades a trossos grans, precisament per trobar-nos-les com a sorpresa dins dels farcit.

En una safata, poseu-hi al cul la salsa verda que us ha sobrat, damunt els tomàquets ja farcits i acabeu de decorar com us vingui de gust. Escalfeu el forn al màxim i poseu-hi tot plegat quatre o cinc minuts, no més i au, directe a taula.
Un plat molt senzill, diferent i boníssim. Els tomàquets quedaran com si estiguessin mig crus, però això ja és l'efecte que volem, ja que trobareu una barreja molt interessant de sabors cuinats i d'altres, semi-freds. Un plat molt apropiat per aquestes tardes mandroses de primavera.

Podeu acompanyar-lo amb un vi blanc d'agulla o un vi Verdejo, o qualsevol altri que sigui afruitat. Fins i tot, alguna cervesa ben elaborada i de llevat fresc, com ara la Inedit de la Damm, acompanyaria genial a un plat que no és una amanida, però gairebé.

Espero que us hagi agradat!
Salut i gana!